1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
|
#use wml::debian::template title="Comparació entre les llicències més comuns de Programari"
#use wml::debian::translation-check translation="2bd18a67682540fb7c79d49a858ca9bcfaa704ed" maintainer="Jordi Mallach"
<P><STRONG>******Aquest document està en desenvolupament*******</STRONG>
<P>La gent que ha estat en l'entorn del Programari Obert sol desenvolupar
unes tendències molt fortes sobre les llicències. Els que comencen no
estan tan preocupats per això donat a que estan més immersos en acabar
les tasques que estan fent i tampoc tenen cap implicació a llarg temps
sobre el programari que escolliran si està amb una llicència o una altra
(és dubtós el fet de que moltes persones que entenen els matisos de
llicenciar no tinguin opinions molt fortes al respecte).
<P>Al llarg del temps el nombre de llicències ha guanyant importància
al aconseguir que els autors de programari tinguessin el tipus de
control que desitjaven sobre les seves creacions. Encara es comú
trobar programari sense els drets d'autor visibles o amb una única
llicència creada per l'autor. En l'últim cas pot arribar a ser força
molest pels distribuïdors de programari (tots dos els que ho fan en
línia com els que creen els CD) donat que moltes d'aquestes llicències
contenen <A HREF="#mistakes">errors molt comuns</A> que fan a aquest
programari molt difícil de distribuir.
<P>El següent és una llista de les llicències més comunes del
programari lliure (obert) i alguns punts bons i dolents de cadascuna.
Sols es mostraran els punts de les discussions referents a les llicències.
Així com també molts punts estan llistats sota la capçalera "BO/DOLENT".
Aquests punts poden resultar bons o dolents, depenent del vostre punt de vista.
<UL>
<LI>La <A HREF="https://www.gnu.org/">Llicència Pública General de GNU (GPL)</A>.
<BR>
<B>RESUM:</B>el codi font ha d'estar disponible; el programari s'ha de
poder vendre; els treballs derivats han d'estar sota la mateixa
llicència
<BR>
<B>BO:</B> Aquesta és una bona raó per la qual és la llicència de
programari lliure (obert) més usada. Fa una bona feina protegint els
drets dels desenvolupadors de programari i la disponibilitat del codi
font garanteix als usuaris que en el futur no tindran que preocupar-se
per la pèrdua de suport.
<BR>
<B>BO/DOLENT:</B> El programari fet usant la GPL no pot ser incorporat
al programari comercial. El que això sigui realment dolent dependrà
molt del vostre punt de vista. La gent que desenvolupa programari
comercial sovint es sent frustrada quan hi ha una solució disponible
però que no pot ser usada per conflictes amb les llicències. Per
descomptat, no hi ha res que els impedeixi de contactar amb l'autor i
veure si poden comprar-ne una versió que estigui amb una llicència
diferent.
Quasi tota la gent que crea programari usant la GPL no considera
aquestes restriccions com a dolentes, ja que permet als altres usar i
millorar aquest programari, mentre impedeix (per a tots els propòsits
pràctics) que els altres facin diners del seu dur treball sense el seu
permís.
<LI>Llicència Artística
<A HREF="http://language.perl.com/misc/Artistic.html">http://language.perl.com/misc/Artistic.html</A>.
<BR>
<B>RESUM:</B>
<BR>
<B>BO:</B>
<BR>
<B>DOLENT:</B>
<LI><A HREF="https://opensource.org/licenses/BSD-3-Clause">Llicència a l'estil BSD</A>.
<BR>
<B>RESUM:</B> Els binaris i el codi font han de contindre la llicència;
donant els crèdits als desenvolupadors llistats en aquesta
<BR>
<B>BO/DOLENT:</B> Les companyies que volen un executable (possiblement
gratuït) sense donar el codi font, generalment volen aquesta
llicència. Un bon exemple és la companyia que crea un controlador
per a targetes gràfiques. Els qui advoquen pel Codi Obert (Open
Source) preferirien que les companyies de maquinari alliberessin
les especificacions d'aquest.
Si el desenvolupament de controladors per a XFree86 es representatiu,
els millors controladors són escrits a partir del codi disponible.
Fent controladors propietaris les companyies sols aconsegueixen que
els seus productes semblin dolents donat a que aquests controladors
són lents i contenen molts errors. També poden estalviar-se costos de
desenvolupament deixant que siguin d'altres els que els desenvolupin
per ells.
<BR>
<B>BO/DOLENT:</B> Qualsevol pot agafar el codi, modificar-lo i
alliberar-ne els resultats sense donar els canvis. El que això sigui
bo o dolent dependrà molt de les preferències personals.
</UL>
<HR>
<P><A NAME="mistakes">Alguns dels errors comuns en llicències escrites per un mateix</A>:
<UL>
<LI>No permetre o restringir les ventes amb beneficis del programari.
Això fa difícil la distribució del programari en CD. La gent sovint
comet l'error d'usar termes que no queden ben definits, com ara "cost
raonable".
Davant de coses com aquesta simplement es millor usar una de les
llicències abans esmentades donat que aconsegueixen el mateix sense
haver de recórrer a dites frases.
Per exemple, al permetre que qualsevol pugui distribuir el programari,
la GPL manté els costos baixos degut a les forces habituals del mercat.
Si algú ven un CD amb el marge de beneficis molt alt no tardarà en
tindre competidors que millorin el preu.
<BR>Nota: la Llicència Artística no usa el terme "càrrec a la còpia
raonable", però qualifica el terme en un intent de fer-lo menys definit.
<LI>No permetre la distribució de les versions modificades del programari.
Això impedeix la distribució del programari entre certs grups. Per
exemple, alguns distribuïdors de programari compilat Debian, sovint es
fa necessària per a modificar-lo i aconseguir que aquest compile o tan
mateix fer que compleixi la
<A HREF="ftp://tsx-11.mit.edu/pub/linux/docs/linux-standards/fsstnd/">FSSTND</A>
(estàndard del sistema de fitxers). Però al fer això, llavors no
tindrem permís per a distribuir-lo.
<LI>Requerir que tots els canvis al programari siguin reportats a l'autor.
Mentre això és una bona idea; reportar canvis/millores a l'autor per a
que puguin ser distribuïdes lliurement, fer-ho es un requeriment que
pot causar problemes.
Quantes persones saben a on estaran dintre de 5 anys?
Simplement haureu de canviar-lo a "Qualsevol canvi al programari haurà
de ser reportat a l'autor".
La majoria de la gent ho farà.
<BR>Aquesta clàusula normalment s'inclou per a previndre que els
desenvolupadors facin d'altres projectes a partir d'aquest. La
historia ha demostrat que mentre el desenvolupament del codi original
no s'aturi, les bifurcacions del mateix si hi han d'altres forces que
han obligat a fer-ho.
<LI>L'estat d'aquest programari és del domini públic, però afegint-hi alguns
contrastes (com que no pot vendres per a obtindre beneficis). O és del
domini públic o no ho és -no existeix un terme mitja-. Aquestes
llicències no tenen sentit i és possible que les condicions addicionals
no puguin sostindres davant d'un jutjat.
</UL>
|
