1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
|
#use wml::debian::template title="Què vol dir lliure?" NOHEADER="yes"
#use wml::debian::translation-check translation="f07bd566a6ef9d671b89a11c2890c93dfea43a35" maintainer="Jordi Mallach"
<h1>Què vol dir lliure? <tt>o</tt> Què voleu dir amb Programari Lliure?</h1>
<p><strong>Nota:</strong> En febrer de 1998 un grup es va moure per
a substituir el terme "Programari Lliure"
(<i><a href="https://www.gnu.org/philosophy/free-sw">Free Software</a></i>)
pel de "Programari de Codi Font Obert"
(<i><a href="https://opensource.org/docs/definition.html">Open Source
Software</a></i>). Aquest debat sobre la terminologia evidencia les
diferències filosòfiques subjacents, ja que les condicions establertes
per les llicències del programari, i la resta d'aspectes exposats en
aquesta pàgina, son essencialment les mateixes per «Programari Lliure» i
per «Programari de Codi Font Obert».</p>
<p><em>Nota del traductor:</em> En català, la traducció del terme "free" limita
la confusió entre "gratuït" i "lliure". Aquesta confusió és comú sobre tot en
documents en anglès.</p>
#<P>Molta de la gent nova en el programari lliure es troba confosa
#donat que la paraula "free" (lliure) en el terme "free software"
#(programari lliure) no es usada en el mode en el que ells esperen.
#Per a ells lliure significa "sense cap cost". Un diccionari anglès
#be a llistar fins a una vint significats diferents per a "free". I
#un d'ells es el de "sense cap cost". La resta fan referència a la
#llibertat i la falta de restriccions. Quan parlem de <em>Free
#Software</em> (programari lliure), ens referim a la llibertat, no
#al preu.
<p>El programari que sols és lliure en el sentit de que no heu de
pagar res per usar-lo, difícilment es del tot lliure. Pot ser que
estigui prohibit el passar-lo a d'altra gent i quasi segur que li
impediran el millorar-lo. El programari llicenciat sense cost
normalment és una arma de negocis dintre d'una campanya de mercat
per a promocionar productes relacionats o per a portar a la
bancarrota a un competidor més petit. Això no és garantia de que
seguirà sent lliure.</p>
<p>Per qui no sigui un entès, una peça de programari és lliure o no
ho és. En la vida real això és molt més complicat. Per a entre quin
tipus de coses implica la gent quan anomena lliure al seu programari
haurem d'entrar una mica entorn al text de les llicències de
programari.</p>
<p>Els drets d'autor (copyright) són un mètode per a protegir al
creador de certs tipus de treballs. En la majoria de païssos, el
programari que escriviu resulta automàticament registrat com a
vostre. Una llicència és la forma en que un autor permet l'ús de
la seva creació (programari en aquest cas) per part dels altres, tal
i com ell creu acceptable. És responsabilitat de l'autor l'incloure
una llicència que declari de quina manera pot ser usat el seu
programari. Per a una discussió més apropiada dels drets d'autor
mireu en
<a href="https://www.copyright.gov/">https://www.copyright.gov/</a>.
</p>
<p>Per descomptat, diferents circumstàncies exigeixen diferents
llicències. Les companyies de programari cerquen protegir les seves
inversions de manera que sols es distribueixin les versions del codi
del programari compilat (el qual no pot ser llegit per les persones)
i estableix moltes restriccions en l'ús d'aquest programari. D'altra
banda, els autors del programari lliure, generalment estan cercant
una combinació del següent:
<UL>
<LI>No permetre l'ús del codi en el programari propietari. Donat que
distribueixen aquest codi per a que tothom el pugui usar, no
desitgen veure com d'altres el roben. En aquest cas, l'ús del codi
es veu com un acte de confiança: podreu usar-lo mentre jugueu amb
les mateixes regles.
<LI>Protegir la identitat o autoria del codi. La gent es sent
orgullosa per aquest treball i no desitgen que arribi a d'altres
i que eliminen el seu nom d'ell o diguen que el varen escriure
ells.
<LI>Distribuir el codi font. Un dels problemes amb la majoria del
programari propietari és que aquest codi no està disponible, així que
no en podreu solucionar els errors o adaptar-lo. Tanmateix, la
companyia pot decidir que no donarà més suport al maquinari que
utilitzeu. Moltes llicències lliures forcen a la distribució
del codi lliure. Això protegeix a l'usuari permetent-li adaptar
el programari a les seves necessitats.
<LI>Forçar a qualsevol treball que inclogui una part del vostre
treball (en discussions sobre drets d'autor aquests treballs
s'anomenen <em>projectes derivats</em>) a usar la mateixa llicència.
</UL>
<P>Molta gent escriu les seves pròpies llicències. Això no es
recomana donat que escriure una llicència que faci el un li demana
implica qüestions molt subtils. Sovint el text emprat és ambigu o
la gent crea condicions que poden entrar en conflicte entre si.
Escriure una llicència que es mantingués al davant d'un tribunal
encara fou més difícil. Afortunadament, hi han un cert nombre de
llicències escrites que probablement facin el que desitgeu.
<P>Tres de les llicències més ampliament usades són:
<UL>
<LI>La <A HREF="https://www.gnu.org/copyleft/gpl.html">Llicència
Pública General de GNU (GPL)</A>. Una molt bona informació a sobre
de les llicències de programari i una còpia de la llicència pot
trobar-se en <A HREF="https://www.gnu.org/copyleft/copyleft">el
lloc web de GNU</A>.
Aquesta és la llicència lliure més comunament usada en tot el món.
<LI><A HREF="https://opensource.org/licenses/artistic-license.php">Llicència Artística</A>.
<LI><A HREF="https://opensource.org/licenses/BSD-3-Clause">Llicència a l'estil BSD</A>.
</UL>
#Certament, cap llicència no s'ajustarà a les necessitats de tothom. Per
#a ajudar a la gent a seleccionar la llicència que els hi sigui més
#apropiada, pot ser vulgueu mirar la nostra
#<A HREF="license_disc">comparació entre les llicències més comuns de
#programari</A>.
<P>Algunes de les característiques que aquestes llicències tenen en comú.
<UL>
<LI>Podeu instal·lar el programari en tantes màquines com vulgueu.
<LI>Qualsevol nombre de persones pot usar el programari al mateix temps.
<LI>Podeu fer tantes còpies del programari com vulgueu i donar-se-les a
qui sigui (redistribució lliure o oberta).
<LI>No hi han restriccions a sobre de modificar el programari (excepte
en mantindre certes notes intactes).
<LI>No hi han restriccions en la distribució o en la venta del
programari.
</UL>
<p>En aquest últim punt, que permet vendre el programari a canvi de
diners sembla que vagi en contra de tota idea del programari lliure.
Aquest és actualment un dels seus punts forts. Donat que la llicència
en permet permet la lliure redistribució, qualsevol persona que
aconsegueixi una còpia també la pot distribuir. Fins i tot poden
arribar a vendre-la. En la pràctica, no es gaire el cost monetari de
fer còpies del programari. La oferta i la demanda en mantindran el
cost barat. Si fos convenient per a una peça gran de programari o
un afegit de programari per a distribuir-lo per algun medi, com ara
un CD, el proveïdor és lliure de carregar-li el cost que desitgi.
Encara que si se n'aprofita per que el càrrec és massa alt, llavors
entraran nous proveïdors en el mercat i competiran en preu fent que
aquests s'abaixin. Com a resultat, podreu comprar una versió de Debian
en diversos CD per pocs euros.</p>
<p>Mentre el programari lliure no està totalment exempt de
restriccions, sols el deixar-lo en domini públic o aconsegueix,
així dona a l'usuari la flexibilitat que aquest necessita per
aconseguir dur a bon terme el seu treball, protegint els drets
d'autor. Això si és llibertat.</p>
<p>El projecte Debian dona un gran suport al programari lliure. Donat
que usa moltes i tant diverses llicències de programari, hi ha una
sèrie de principis establerts, els
<a HREF="../social_contract#guidelines">Principis del Programari Lliure de
Debian (Debian Free Software Guidelines o DFSG)</a>
foren desenvolupats amb la intenció d'obtindre una definició raonable
del que constitueix el programari lliure. Sols, el programari que
estigui d'acord amb les DFSG tindrà el permís per a entrar en el conjunt
de la distribució principal de Debian.</p>
|
