path: root/catalan/ports/index.wml

#use wml::debian::template title="Ports"
#use wml::debian::translation-check translation="64e0e3ba5fcdd9049e6d5bc22e3c27eaa13cd132"

<ul class="toc">
 <li><a href="#intro">Introducció</a></li>
 <li><a href="#released">Ports realitzats</a></li>
 <li><a href="#unreleased">Ports que encara s'han de realitzar</a></li>
 <li><a href="#nonlinux">Ports no Linux</a></li>
 <li><a href="#various">Diversos projectes relacionats amb els ports</a></li>
</ul>

<h2 id="intro">Introducció</h2>
<p>
 Tal i com la majoria de vosaltres sabeu,
 <a href="https://www.kernel.org/">Linux</a> sols és un nucli.  I,
 durant molt de temps, el nucli Linux sols funcionava en la sèrie
 de màquines x86 d'Intel, des del mític 386 en endavant (s'està
 treballant en el port de Linux al 286 i màquines més antigues.  Mireu
 el <a href="http://elks.sourceforge.net/">projecte ELKS</a> per
 a més informació).
</p>
<p>
 De qualsevol forma, això ja no és cert.  El nucli Linux s'ha portat a una
 llarga i creixent, llista d'arquitectures.  Seguint per aquest camí,
 hem portat la distribució Debian a aquestes arquitectures.  En general,
 aquest és un procés amb un començament complicat (s'ha de aconseguir
 que les libc i l'enllaçador dinàmic funcionin com la seda), gairebé
 rutinari i una feina molt laboriosa doncs s'intenten recompilar tots
 els paquets en les noves arquitectures.
</p>
<p>
 Debian és un sistema operatiu (SO), no un nucli (realment, Debian
 és més que un SO ja que inclou milers de programes).  Per a provar
 això, hem fet els nostres tres primers ports no Linux, llista
 <a href="#nonlinux">al final d'aquesta pàgina</a>.
</p>
<p>
 <em>Atenció</em> &mdash; aquesta pàgina està en progrés. No tots els ports
 tenen pàgines encara i la majoria es troben en llocs externs.  Estem
 treballant per a recopilar la informació referent a tots els ports, per
 a que pugui consultar-se des del lloc web de Debian.
</p>

<h2 id="released">Ports realitzats</h2>

<p>Els següents ports estan inclosos en l'últim llançament «stable» de
Debian.</p>

<h3><a href="i386/">Intel x86 / IA-32 (<q>i386</q>)</a></h3>
<p>
 La primera arquitectura, el qual fa que no es tracti estrictament
 d'un port. Linux es va desenvolupar originalment per al processador 386
 d'Intel, i d'ací ve el nom curt. Debian suporta tots els processadors
 IA-32, fabricats per Intel (incloent tota la serie Pentium i maquines
 recents Core Duo en mode de 32 bits), AMD (K6, tota la serie Athlon,
 serie Athlon64 en mode de 32 bits), Cyrix i altres manufacturadors.
 <br />
 A mesura que el lloc web de Debian s'ajusti del
 tradicional centralisme i386 veureu un Linux més equilibrat,
 qualsevol informació específica de i386 serà moguda aquí.
</p>

<h3><a href="m68k/">Motorola 68k (<q>m68k</q>)</a></h3>
<p>
 El primer llançament oficial fou amb Debian 2.0.
 El port no va poder complir amb el criteri de llançament per a Debian 4.0
 i per tant no s'ha inclòs en el llançament d'Etch i posteriors.
 El port m68k de Debian s'executa
 en una gran varietat d'ordinadors basats en les sèries de
 processadors 68k de Motorola &mdash; en particular, la gama d'estacions
 de treball Sun3, els ordinadors personals Macintosh d'Apple i en
 els ordinadors personals Atari i Amiga.
</p>

<h3><a href="sparc/">Sun SPARC (<q>sparc</q>)</a></h3>
<p>
 El primer llançament oficial fou amb Debian 2.1. Aquest port
 s'executa en les estacions de treball sèries SPARCstation de
 Sun, així com en algunes de les seves hereves de l'arquitectura
 sun4.
</p>

<h3><a href="alpha/">Alpha (<q>alpha</q>)</a></h3>
<p>
 El primer llançament oficial fou amb Debian 2.1. Un dels
 ports més ferms així com més estable.
</p>

<h3><a href="powerpc/">Motorola/IBM PowerPC (<q>powerpc</q>)</a></h3>
<p>
 El primer llançament oficial fou amb Debian 2.2.  Aquest port
 s'executa en molts dels models Macintosh PowerMac d'Apple, i en
 màquines de les arquitectures obertes CHRP i PReP.
</p>

<h3><a href="arm/">ARM (<q>arm</q> i <q>armel</q>)</a></h3>
<p>
 El primer llançament oficial fou amb Debian 2.2.
 Aquest port s'executa en maquinari empotrat variat, incloent el NSLU2.
 Armel és el successor més eficient del port <q>arm</q>, compatible amb
 l'EABI d'ARM.
</p>

<h3><a href="mips/">Les CPU MIPS (<q>mips</q> i <q>mipsel</q>)</a></h3>
<p>
 Es va llançar oficialment per primera vegada amb Debian 3.0.
 Debian s'està portant a l'arquitectura MIPS que és usada per les
 màquines de SGI (debian-mips &mdash; big-endian) i DECstation de Digital
 (debian-mipsel &mdash; little-endian).
</p>

<h3><a href="hppa/">HP PA-RISC (<q>hppa</q>)</a></h3>
<p>
 Es va llançar oficialment per primera vegada amb Debian 3.0.
 Aquest és un port a l'arquitectura PA-RISC de Hewlett-Packard
 i es troba en un estat molt avançat.
</p>

<h3><a href="ia64/">IA-64 (<q>ia64</q>)</a></h3>
<p>
 Es va llançar oficialment per primera vegada amb Debian 3.0.
 Aquest és un port a la primera arquitectura de 64 bits d'Intel.
 Nota: aquest <em>no</em> ha de ser confós amb les últimes extensions
 d'Intel de 64 bits per a processadors Pentium 4 i Celeron, anomenades
 Intel 64; per a aquestes, vegeu el port <a href="amd64">AMD64</a>.
</p>

<h3><a href="s390/">S/390 (<q>s390</q>)</a></h3>
<p>
 Es va llançar oficialment per primera vegada amb Debian 3.0.
 Aquest és un port als servidors S/390 de IBM.
</p>

<h3><a href="amd64/">AMD64 (<q>amd64</q>)</a></h3>
<p>
 Es va llançar oficialment per primera vegada amb Debian 4.0.
 Port als processadors de 64 bits AMD64. L'objectiu és
 suportar espais d'usuari simultàniament de 32 i 64 bits en aquesta
 arquitectura. Aquest port suporta els processadors d'AMD de 64 bits
 Opteron, Athlon i Sempron, i els processadors d'Intel amb support Intel 64,
 incloent el Pentium&nbsp;D i diverses series de Xeon i Core2.
</p>

<h3><a href="kfreebsd-gnu/">Debian GNU/kFreeBSD (<q>kfreebsd-i386</q> and <q>kfreebsd-amd64</q>)</a></h3>
<p>
 Es va llançar oficialment per primera vegada amb Debian 6.0 com a mostra
 de tecnologia. Aquest és un port del sistema Debian GNU al nucli de
 FreeBSD. Està disponible per processadors x86 de 32 i 64 bits.
</p>

<h2 id="unreleased">Ports que encara s'han de realitzar</h2>

<p>Els següents ports no han format mai part d'una versió «stable» de
Debian, però s'espera que ho facin, eventualment.</p>

<h3><a href="https://wiki.debian.org/SH4">SuperH (<q>sh</q>)</a></h3>
<p>
 Port prou recent als processadors SuperH de Hitachi.
</p>

<h3><a href="http://www.debonaras.org/">armeb</a></h3>
<p>
 Port a maquines ARM «big-endian», especialment als Linksys NSLU2.
</p>

<h3><a href="http://www.linux-m32r.org/">m32r</a></h3>
<p>
 Port als microprocessadors de 32 bits RISC de Renesas Technology.
</p>

<h3><a href="https://web.archive.org/web/20130326061253/http://avr32.debian.net/">AVR32</a></h3>
<p>
 Port a l'arquitectura de 32 bits RISC d'Atmel, AVR32.
</p>

<h2 id="nonlinux">Ports no Linux</h2>

<h3><a href="hurd/">Debian GNU/Hurd (<q>hurd-i386</q>)</a></h3>
<p>
 El GNU Hurd és un sistema operatiu totalment nou iniciat pel grup GNU.
 De fet, el GNU Hurd és el component final amb el qual es fa possible
 construir un SO GNU complet &mdash; i Debian GNU/Hurd serà un entre tants
 (possiblement el primer) SO de GNU.  L'actual projecte fou fundat en
 l'arquitectura i386, però s'espera que d'altres la segueixin ben aviat.
</p>

<h3><a href="netbsd/">Debian GNU/NetBSD (<q>netbsd-i386</q> i <q>netbsd-alpha</q>)</a></h3>
<p>
 Aquest és un port del sistema operatiu Debian, complet amb apt, dpkg
 i tot el de GNU al nucli NetBSD.  Aquest es troba actualment en una
 fase molt preliminar, però degut a que NetBSD és un nucli a nivell
 de producció, la usabilitat de Debian GNU/NetBSD es veurà ràpidament
 incrementada.  Actualment Debian GNU/NetBSD per a Intel x86 és el
 més avançat dels dos, però també comença a estar suportat en ordinadors
 basats en Alpha.
</p>

<p><strong>Avis legal:</strong> Molts dels noms referents a ordinadors
i processadors són marques comercials i registrades pels seus fabricants.
Aquestes s'han usat sense permís.</p>