path: root/catalan/intro/why_debian.wml

#use wml::debian::template title="Motius per a escollir Debian"
#use wml::debian::translation-check translation="1.57" maintainer="Jordi Mallach"
#include "$(ENGLISHDIR)/releases/info"

<p>Gràcies per tindre en consideració el fet d'usar Debian per
a fer funcionar la vostra màquina.  Si encara no n'esteu convençuts de
per què escollir Debian, considereu el següent:
</p>

<dl>
<dt><strong>Està mantingut pels seus usuaris.</strong></dt>

    <dd>Si res necessita ser solventat o millorat, simplement ho fem.</dd>

<dt><strong>Un suport incomparable</strong></dt>

    <dd>El correu enviat a les <a href="$(HOME)/MailingLists/">llistes de correu</a>
    sovint aconsegueix una resposta en 15 minuts (o menys), de franc i per la
    gent que la desenvolupa. Compareu això amb el típic nombre de telèfon de
    suport: hores esperant, gastant diners, sols per a aconseguir a algú que
    no coneix el sistema el suficient per a atendre la vostra pregunta.</dd>

<dt><strong>No estarieu sols en la vostra elecció</strong></dt>

    <dd>Un ample número de organitzacions i individus utilitzen Debian. Veieu
    la nostra pàgina <a href="$(HOME)/users/">Quí usa Debian?"</a>, una
    descripció d'alguns llocs de perfil alt que usen Debian i han enviat una
    curta descripció de com usen Debian i per què.</dd>

<dt><strong>El millor sistema d'empaquetament del món.</strong></dt>

    <dd>Cansat dels vells fitxers de programari de tres versions anteriors al
    altual rondant pel vostre sistema? O d'instal·lar una peça
    de programari sols per a trobar-vos amb que aquest causa problemes en
    el sistema per conflictes de programari? Dpkg, és el sòlid sistema
    d'empaquetament de Debian, s'encarregarà d'aquestes qüestions per
    a vosaltres.</dd>

<dt><strong>Facilitat d'instal·lació</strong></dt>

    <dd>Si heu sentit que Debian és difícil d'instal·lar, llavors es que no
    heu provat Debian últimament. Estem constantment millorant el procés
    d'instal·lació. Podeu instal·lar directament des de CD, DOS, disquets
    o fins i tot des de la mateixa xarxa.</dd>

<dt><strong>Una increïble quantitat del programari</strong></dt>

    <dd>Debian us proveeix de més de <a href="$(HOME)/distrib/packages">\
    <packages_in_stable> peces diferents de programari</a>. Cada bit de les
    quals és <a href="free">lliure</a>.
    Si teniu programari propietari que esteu executant sota GNU/Linux, encara
    el podreu usar; de fet, en Debian també podeu tindre un instal·lador que
    automàticament us ho instal·li i configure tot.</dd>

<dt><strong>Paquets ben integrats</strong></dt>

    <dd>Debian sobresurt de totes les altres distribucions en com estan
    integrats els seus paquets. Donat que tot el programari es empaquetat
    segons un grup coherent, no tant sols els podeu trobar tots en un mateix
    lloc, també podeu estar-ne ben segurs de que hem eliminat totes les
    qüestions referents a complexes dependències. Creiem que el format deb
    te alguns avantatges sobre el format rpm, la integració entre els
    paquets és el que fa a Debian més robusta.
    </dd>

<dt><strong>El codi font</strong></dt>

    <dd>Si sou un desenvolupador de programari, apreciareu el fet de tindre
    disponibles un centenar d'utilitats i d'idiomes de desenvolupament, a més
    de milions de línies de codi del sistema base. Tot el programari de la
    distribució principal segueix els criteris dels
    <a href="$(HOME)/social_contract#guidelines">Principis del programari
    lliure de Debian (DFSG)</a>. Això significa que podeu usar aquest codi per
    a estudiar-lo o incorporar-lo a nous projectes de programari lliure. També
    hi han en abundància utilitats i codi adequat per a ser usat en projectes
    propietaris.</dd>

<dt><strong>Facilitat d'actualització</strong></dt>

    <dd>Degut al nostre sistema d'empaquetament, actualitzar a una nova versió
    de Debian és un moment. Senzillament executeu <tt>apt-get update ; apt-get
    dist-upgrade</tt> (o <tt>aptitude update; aptitude dist-upgrade</tt> en
    les versions més noves de Debian) i podreu actualitzar des d'un CD en
    qüestió de minuts, tot i que també podeu apuntar a apt cap a una de les
    300 <a href="$(HOME)/mirror/list">rèpliques</a> de Debian i actualitzar-vos
    des de la xarxa.</dd>

<dt><strong>El sistema de seguiment d'errors</strong></dt>

    <dd>El <a href="https://bugs.debian.org/">sistema de seguiment d'errors</a>
    de Debian es troba a disposició del públic. No intentem amagar-nos de la
    realitat de que el programari no sempre funciona com el usuari desitja.
    Encoratgem als usuaris per a que reportin informes d'error i aquests seran
    informats quan aquest error es solucioni. Aquest sistema permet a Debian
    respondre als problemes amb rapidesa i honestitat.</dd>

</dl>

<p>Si encara no sou usuari de Debian, també podeu disfrutar dels següents
avantatges:
</p>

<dl>
<dt><strong>Estabilitat</strong></dt>

    <dd>Hi han molts casos de màquines que funcionen durant més d'un any
    ininterrompudament sense necessitat de reiniciar.  Així com també
    n'hi han que sols són reiniciats degut a una falla del subministrament
    elèctric o una actualització del maquinari. Compareu això amb d'altres
    sistemes que és colapsen múltiples vegades al dia.</dd>

<dt><strong>Ràpid i lleuger de memòria</strong></dt>

    <dd>D'altres sistemes operatius poden ser ràpids en una o dues àrees,
    però al estar basat en GNU/Linux, Debian és lleuger i humil. El
    programari de Windows s'executa des de GNU/Linux usant un emulador, el
    qual de vegades és <strong>més ràpid</strong> que el mateix programa
    executat en el seu entorn original.</dd>

<dt><strong>Els controladors per a molt del maquinari és escrit pels usuaris
    de GNU/Linux, no pel fabricant.</strong></dt>

    <dd>Tot i que això pot suposar endarreriments abans de que aquest nou
    maquinari sigui suportat i d'altra que no tingui suport, també habilita
    el suport del maquinari molt després de que el fabricant n'hagi aturat
    la producció o que aquest s'hagi retirat del negoci. La experiència
    ens ha demostrat que els controladors de Codi Obert normalment solen
    ser millors que els propietaris.</dd>

<dt><strong>Un bon sistema de seguretat</strong></dt>

    <dd>Debian i la comunitat de software lliure són molt reactius a
    l'hora d'asegurar-se que les solucions als problemes de seguretat
    siguin incloses en la distribució ràpidament. Normalment els paquets
    corregits són inclosos en qüestió de pocs dies. La disponibilitat del
    codi font permet que la seguretat en Debian sigui evaluada obertament
    prevenint-nos així de que s'implementin models pobres de seguretat.
    Tant mateix, la major part de projectes de software lliure tenen
    sistemes de revisió entre iguals, que prevenen en primer lloc
    l'introducció de problemes potencials de seguretat.</dd>

<dt><strong>Programari de seguretat</strong></dt>

    <dd>Molts desconeixen que qualsevol cosa que s'enviï a la xarxa pot ser
    llegida per qualsevol màquina entre la vostra i la receptora. Debian
    disposa de paquets del famós programari GPG (i PGP) amb el qual el correu
    pot ser enviat privadament a d'altres usuaris. A més de ssh, que ens
    permet crear connexions segures cap a d'altres màquines que també tinguin
    el ssh instal·lat.</dd>

</dl>

<p>Per descomptat, Debian no és perfecte. Hi ha tres àrees que són causes
comuns de queixes:
</p>

<dl>

<dt><em>«L'absència del programari comercial més popular».</em></dt>

    <dd><p>És ben cert que part del programari més conegut, no està disponible
    per a Debian.  Encara que, hi han programes que suplanten
    a molts d'aquests, dissenyats per a mimetitzar moltes de les millors
    característiques del programari propietari, amb el valor afegit de que són
    <a href="free">programari lliure</a>.</p>

    <p>L'absència de paquets d'ofimàtica no tindria que ser un problema ja que
    Debian inclou tres paquets d'ofimàtica composats completament per
    <a href="free">programari lliure</a>,
    <a href="http://www.openoffice.org/">OpenOffice</a>,
    <a href="http://www.koffice.org/">KOffice</a> i
    <a href="http://live.gnome.org/GnomeOffice">GNOME Office</a>.
    </p>

    <p>També hi ha varios paquets d'ofimàtica propietaris disponibles:
    <a href="http://www.vistasource.com/en/apl.php">Applixware
    (Anyware)</a>, 
    <a href="http://www.hancom.com/">Hancom Office</a>,
    <a href="http://xibios.free.fr/">Axene</a> i d'altres.
    </p>

    <p>Pels qui estan interessats en bases de dades, Debian es distribueix
    amb els programes de bases de dades més populars:
    <a href="http://www.mysql.com/">MySQL</a> i
    <a href="http://www.postgresql.org/">PostgreSQL</a>.
    <a href="http://www.sapdb.org/">SAP DB</a>,
    
    <a href="http://www.ibm.com/software/data/informix/">Informix</a>,
    <a href="http://www.ibm.com/software/data/db2/linux/">IBM DB2</a>,
    i algunes més que estan disponibles per a GNU/Linux.
    </p>

# This figures need to be updated:
    <p>Altre programari propietari està apareixent en major quantitat, a mesura
    que les companyies descobreixen el poder de GNU/Linux i el seu mercat
    quasi verge amb una base d'usuaris en constant creiximent (com GNU/Linux
    és de distribució lliure, els números de vendes no es poden utilitzar per
    a fer estimacions. Les millors estimacions són que GNU/Linux té el 5% del
    mercat, l'equivalent a 15 milions d'usuaris a principis de 2001).
    </p>
</dd>

<dt><em>«Debian és difícil de configurar».</em></dt>

    <dd>Noteu que es parla de configurar, no instal·lar, donat que algunes
    persones troben que la instal·lació inicial de Debian és més senzilla
    que la del Windows.  Una part del maquinari (les impressores per exemple)
    podrien ser més fàcils de configurar.  També, algun programari pot tindre
    algun script que us guiarà a través de la configuració (al menys per a
    les configuracions més comuns).  Aquesta és una àrea en la que s'està
    treballant.
</dd>

<dt><em>«No està suportat tot el maquinari».</em></dt>

    <dd>En particular, el maquinari realment nou, realment antic o rar.
    També el maquinari que depèn d'un complex programari en el
    «controlador» que els fabricants sols subministren per a plataformes
    Windows (el programari de mòdems o alguns dispositius wifi per a portàtils
    per exemple). Encara que, en molts casos, hi ha disponible maquinari
    equivalent que funciona amb Debian. Algun maquinari no està suportat
    degut a que el fabricant va decidir no deixar les especificacions del
    maquinari disponibles. Aquesta també és una àrea en la que s'està
    treballant.</dd>

</dl>

<p>Si tot el que s'us ha exposat fins ara no fos suficient per a
convencer-us d'usar Debian, tingueu en consideració el següent:
el baix cost (tan petit com el cost d'una connexió de xarxa), fàcil
instal·lació i multitasca que us permetrà duplicar la vostra
productivitat. Com us podíeu permetre no escollir-la?
</p>

# <p>Enllaços relacionats:
# http://alexsh.hectic.net/debian.html