Fix broken markup introduced by previous commit [ Thanks to Marcin Owsiany for the notice ]

CVS version numbers

bulgarian/intro/about.wml: 1.15 -> 1.16 
catalan/intro/about.wml: 1.22 -> 1.23 
chinese/intro/about.wml: 1.31 -> 1.32 
croatian/intro/about.wml: 1.44 -> 1.45 
czech/intro/about.wml: 1.3 -> 1.4 
danish/intro/about.wml: 1.35 -> 1.36 
dutch/intro/about.wml: 1.37 -> 1.38 
english/intro/about.wml: 1.62 -> 1.63 
finnish/intro/about.wml: 1.45 -> 1.46 
french/intro/about.wml: 1.45 -> 1.46 
german/intro/about.wml: 1.54 -> 1.55 
hebrew/intro/about.wml: 1.14 -> 1.15 
hungarian/intro/about.wml: 1.40 -> 1.41 
italian/intro/about.wml: 1.40 -> 1.41 
japanese/intro/about.wml: 1.53 -> 1.54 
korean/intro/about.wml: 1.80 -> 1.81 
norwegian/intro/about.wml: 1.39 -> 1.40 
polish/intro/about.wml: 1.51 -> 1.52 
portuguese/intro/about.wml: 1.40 -> 1.41 
romanian/intro/about.wml: 1.46 -> 1.47 
russian/intro/about.wml: 1.31 -> 1.32 
slovak/intro/about.wml: 1.9 -> 1.10 
spanish/intro/about.wml: 1.43 -> 1.44 
swedish/intro/about.wml: 1.58 -> 1.59 
turkish/intro/about.wml: 1.19 -> 1.20 
ukrainian/intro/about.wml: 1.9 -> 1.10

1 files changed, 35 insertions, 35 deletions

diff --git a/catalan/intro/about.wml b/catalan/intro/about.wml
index 22fc0269ea4..cb60b49e904 100644
--- a/catalan/intro/about.wml
+++ b/catalan/intro/about.wml
@@ -1,31 +1,31 @@
 #use wml::debian::template title="Quant a Debian"
-#use wml::debian::translation-check translation="1.62" maintainer="Jordi Mallach"
+#use wml::debian::translation-check translation="1.63" maintainer="Jordi Mallach"
 #include "$(ENGLISHDIR)/releases/info"
 
 <ul class="toc">
-<li></a href="#what">QUÈ és Debian, aleshores?</a>
-<li></a href="#free">I és tota lliure?</a>
-<li></a href="#CD">Dieu «lliure», però els CD i l'ample de banda costen
+<li><a href="#what">QUÈ és Debian, aleshores?</a>
+<li><a href="#free">I és tota lliure?</a>
+<li><a href="#CD">Dieu «lliure», però els CD i l'ample de banda costen
     diners!</a>
-<li></a href="#disbelief">La majoria del programari costa més de cent euros.
+<li><a href="#disbelief">La majoria del programari costa més de cent euros.
     Com és que el regaleu?</a>
-<li></a href="#hardware">Quin maquinari es suporta?</a>
-<li></a href="#info">Abans de decidir-me, necessite més informació.</a>
-<li></a href="#why">Encara no n'estic convençuda/-t. Quins són els pros i els contres de Debian?</a>
+<li><a href="#hardware">Quin maquinari es suporta?</a>
+<li><a href="#info">Abans de decidir-me, necessite més informació.</a>
+<li><a href="#why">Encara no n'estic convençuda/-t. Quins són els pros i els contres de Debian?</a>
 <li><a href="#install">Com puc obtenir Debian?</a>
 <li><a href="#support">No puc configurar-ho tot jo sola/sol.
     Com puc obtenir suport per Debian?</a>
-<li></a href="#who">Però qui sou vosaltres?</a>
+<li><a href="#who">Però qui sou vosaltres?</a>
 <li><a href="#users">Qui usa Debian?</a>
-<li></a href="#history">Com va començar tot?</a>
+<li><a href="#history">Com va començar tot?</a>
 <ul>
 
 
-<h2></a name="what">QUÈ és Debian?</a></h2>
+<h2><a name="what">QUÈ és Debian?</a></h2>
 
-<p>El </a href="$(HOME)/">Projecte Debian</a> és una associació d'individus
+<p>El <a href="$(HOME)/">Projecte Debian</a> és una associació d'individus
 que s'han unit per la causa comuna de crear un sistema operatiu
-</a href="free">lliure</a>. Aquest sistema operatiu que hem creat s'anomena
+<a href="free">lliure</a>. Aquest sistema operatiu que hem creat s'anomena
 <strong>Debian GNU/Linux</strong>, o simplement <strong>Debian</strong>,
 per abreujar.
 
@@ -43,24 +43,24 @@ i compta amb el recolzament de milers de programadors d'arreu del món.
 
 <p>Tanmateix, s'està treballant per oferir Debian amb altres nuclis,
 principalment
-</a href="http://www.gnu.org/software/hurd/hurd.html">el Hurd</a>.
+<a href="http://www.gnu.org/software/hurd/hurd.html">el Hurd</a>.
 El Hurd és una col·lecció de servidors que funcionen sobre un
 micronucli (com Mach) i implementen funcionalitats diverses.
 El Hurd és programari lliure produït pel
 <a href="http://www.gnu.org/">Projecte GNU</a>.
 
 <p>Una gran part de les eines bàsiques que completen el sistema
-operatiu provenen del </a href="http://www.gnu.org/">Projecte GNU</a>;
+operatiu provenen del <a href="http://www.gnu.org/">Projecte GNU</a>;
 aquest és el motiu dels noms GNU/Linux i GNU/Hurd. Aquestes eines
 també són lliures.
 
 <p>Per descomptat, allò que la gent vol és programari d'aplicació:
 programes que l'ajuden a fer allò que vol, des d'editar documents
 fins a portar un negoci, gaudir de jocs o escriure més programari.
-Debian proporciona més de <packages_in_stable> </a href="$(DISTRIB)/packages">paquets</a>
+Debian proporciona més de <packages_in_stable> <a href="$(DISTRIB)/packages">paquets</a>
 (programari precompilat que es lliura en un format agradable
 per facilitar-ne la instal·lació en la vostra màquina) &mdash;
-i tot </a href="free">lliure</a>.
+i tot <a href="free">lliure</a>.
 
 <p>És més o menys com una torre. En la base es troba el nucli.
 A sobre es troben totes les eines bàsiques.
@@ -68,7 +68,7 @@ Després hi ha tot el programari que useu en l'ordinador.
 I al cim de la torre és Debian &mdash; organitzant i ajustant tot
 amb cura per que funcione bé conjuntament.
 
-<h2>I és tota </a href="free" name="free">lliure?</a></h2>
+<h2>I és tota <a href="free" name="free">lliure?</a></h2>
 
 <p>Potser vos pregunteu: per què hauria la gent d'utilitzar hores del seu
 propi temps escrivint programari, empaquetant-lo amb cura, i aleshores
@@ -90,7 +90,7 @@ No cal dir que molts de nosaltres simplement ho trobem molt entretingut.
 
 <p>Debian està tan compromesa amb el programari lliure que pensàrem
 que seria útil que aquest compromís es formalitzara en un document escrit.
-Així nasqué el nostre </a href="$(HOME)/social_contract">Contracte Social</a>.
+Així nasqué el nostre <a href="$(HOME)/social_contract">Contracte Social</a>.
 
 <p>Tot i que Debian creu en el programari lliure, hi ha casos on la gent
 vol o necessita posar programari no-lliure en la seua màquina.
@@ -114,7 +114,7 @@ del programari, no a que no tinga cap cost. Podeu llegir més sobre
 <a href="http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html">què diu la Free Software
 Foundation</a> sobre aqueix tema.
 
-<h2></a name="disbelief">La majoria del programari costa més de cent euros.
+<h2><a name="disbelief">La majoria del programari costa més de cent euros.
     Com és que el regaleu?</a></h2>
 
 <p>Una pregunta millor és: com se'n surten les companyies de programari
@@ -135,22 +135,22 @@ siguen tan barats (només 12 dólars US per 4 DVD).
 <p>Debian no treu diners de la venda de CD.
 Però, al mateix temps, calen diners per pagar despeses com el registre
 de dominis i el maquinari. Per això vos demanem que la compreu d'un dels
-</a href="../CD/vendors/">venedors de CD</a> que
-</a href="$(HOME)/donations">donen</a> una part de la vostra compra
+<a href="../CD/vendors/">venedors de CD</a> que
+<a href="$(HOME)/donations">donen</a> una part de la vostra compra
 a Debian.
 
-<h2></a name="hardware">Quin maquinari es suporta?</a></h2>
+<h2><a name="hardware">Quin maquinari es suporta?</a></h2>
 
 <p>Debian funciona en quasi qualsevol ordinador personal, incloent
 la majoria de models antics. Generalment, cada versió de Debian
 suporta un nombre major d'arquitectures. Si voleu obtenir una llista
 completa d'arquitectures suportades, vegeu la
-</a href="../releases/stable/">documentació de la distribució «stable»</a>.
+<a href="../releases/stable/">documentació de la distribució «stable»</a>.
 
 <p>Es suporta quasi tot el maquinari més comú.
 Si voleu assegurar-vos de que es suporten tots els dispositius connectats
 a la vostra màquina, consulteu el
-</a href="http://www.tldp.org/HOWTO/Hardware-HOWTO/">Linux Hardware
+<a href="http://www.tldp.org/HOWTO/Hardware-HOWTO/">Linux Hardware
 Compatibility HOWTO</a>.
 
 <p>Hi ha algunes companyies que dificulten el suport en no alliberar
@@ -159,13 +159,13 @@ servir el seu maquinari amb GNU/Linux. Algunes companyies proveeixen amb
 control·ladors no-lliures, però açò és també un problema perque la companyia
 podria tancar o abandonar el suport al maquinari que posseïu.
 Vos recomanem que només compreu maquinari de fabricants que proveïsquen
-controladors </a href="free">lliures</a> pels seus productes.
+controladors <a href="free">lliures</a> pels seus productes.
 
-<h2></a name="info">Vull més informació.</a></h2>
+<h2><a name="info">Vull més informació.</a></h2>
 
-<p>Potser vulgueu consultar el nostre </a href="$(DOC)/FAQ/">FAQ</a>.
+<p>Potser vulgueu consultar el nostre <a href="$(DOC)/FAQ/">FAQ</a>.
  
-<h2></a name="why">Encara no n'estic convençuda/-t.</a></h2>
+<h2><a name="why">Encara no n'estic convençuda/-t.</a></h2>
 
 <p>No vos quedeu només amb la nostra paraula &mdash; proveu Debian
 vosaltres mateixes/-os. Com que l'espai en disc dur és cada volta
@@ -180,7 +180,7 @@ esborrareu Debian).
 <p>Com que provar un nou sistema operatiu vos portarà un poc del vostre
 valuós temps, és comprensible que tingueu reserves. Per aquesta raó
 hem compilat una llista de
-</a href="why_debian">pros i contres de Debian</a>. La llista hauria
+<a href="why_debian">pros i contres de Debian</a>. La llista hauria
 d'ajudar-vos a decidir si creieu que mereix la pena. Esperem que
 aprecieu la nostra honestedat i franquesa.
 
@@ -194,10 +194,10 @@ accés a Internet, podeu descarregar i instal·lar Debian per Internet.</p>
 la nostra pàgina sobre obtenir Debian</a> per a més informació.</p>
 
 <p>Si encara no ho heu fet, potser vos interesse mirar primer el
-</a href="http://www.tldp.org/HOWTO/Hardware-HOWTO/">Linux Hardware
+<a href="http://www.tldp.org/HOWTO/Hardware-HOWTO/">Linux Hardware
 Compatibility HOWTO</a>.
 
-<p>No oblideu fer una ullada als </a href="$(DISTRIB)/packages">paquets</a>
+<p>No oblideu fer una ullada als <a href="$(DISTRIB)/packages">paquets</a>
 que oferim (esperem que no vos deixeu intimidar simplement pel seu nombre!).
 
 <h2><a name="support">No puc configurar-ho tot jo sola/sol.
@@ -211,7 +211,7 @@ pot inclús contractar a un consultor per a fer el treball.</p>
 <p>Si us plau, vegeu la nostra <a href="../doc/">documentació</a> i les nostres
 pàgines de <a href="../support">suport</a> per a més informació.</p>
 
-<h2></a name="who">Però qui sou vosaltres?</a></h2>
+<h2><a name="who">Però qui sou vosaltres?</a></h2>
 
 <p>Debian és produïda per gairebé mil
 <a href="$(DEVEL)/people">desenvolupadors</a> actius repartits
@@ -237,7 +237,7 @@ que molts milers d'individus. Vegeu la nostra pàgina <a href="../users/">Quí
 usa Debian?</a>, una llista d'organitzacions de perfil alt que ens han enviat
 una descripció curta de com i per què utilitzen Debian.
 
-<h2></a name="history">Com va començar tot?</a></h2>
+<h2><a name="history">Com va començar tot?</a></h2>
 
 <p>Debian va ser encetada en agost de 1993 per l'Ian Murdock, com una
 distribució que seria desenvolupada obertament, en l'esperit de Linux
@@ -246,7 +246,7 @@ i per ser mantinguda i suportada de forma similar. Va començar com un
 grupet molt compacte de <em>hackers</em> del Programari Lliure, i ha
 crescut gradualment fins esdevenir una gran comunitat ben organitzada
 de desenvolupadors i usuaris. Vegeu la
-</a href="$(DOC)/manuals/project-history/">història detallada</a>.
+<a href="$(DOC)/manuals/project-history/">història detallada</a>.
 
 <p>Com que ho pregunta molta gent: Debian es pronuncia /&#712;de.bi.&#601;n/.
 El nom prové dels noms del creador de Debian, Ian Murdock, i la seua esposa,